Societat Coral Joventut Terrassenca

166 anys "creant" Cultura
 

HISTÒRIA DE L'ENTITAT


.........


Antecedents

No va ser fins a mitjans del segle XIX, que a Terrassa , sorgí una activitat coral forta, va ser durant el regnat d’Isabel II, concretament el mes de juliol de l’any 1858, quan es va fundar la “Sociedad Coral Juventud Tarrasense”. 

       

 

D’una colla composta de catorze amics obrers, en sortí la idea, sota la bandera desplegada d’en Clavé. El moviment coral claverià tenia dins els seus propòsits el d’enriquir la vida cultural dels obrers. La idea de Josep Anselm Clavé era la d’elevar la cultura dels obrers mitjançant la música, alhora es proposava treure’ls de les tavernes i unir-los en societats corals. Així els Cors de Clavé, sorgits sota el lema Progrés, Virtut i Amor, estaven formats a l’entorn del món obrer.

            Un cop constituïts, una de les primeres tasques fou la de cercar un local per l’assaig. La Cartoixa de Vallparadís, adquirida per el Sr. Josep Oriol Mauri i Puig en l’any 1852, fou el primer local d’assaig  on les primeres cantades varen ser dirigides per un igualadí, en aquella època molt popular i magnífic guitarrista, el mestre Josep Sugranyes que va saber endegar ben dreturerament als abnegats cantaires, sent els principals eixos D. Jacint Vila Arderiu i D. Joan Carreras Riera.


            Amb esforços i sacrificis arribaren a l’any 1860 en que es traslladaren de local. En aquest cas fou la mateixa llar del nou director, el Mestre Baldomer Pi, que vivia al carrer Fontvella. Amb ferma voluntat i sota la direcció del nou mestre, el repertori anà enriquint-se amb composicions que en aquells temps eran molt celebrades.


            El “Coro Vell” anava creixent i arribant a la xifra de 64 cantaires, l´espai per l’assaig era insuficient i es traslladaren al carrer de L’Esclop (actualment de l’Om)


            L’any 1862, tingueren lloc els memorables Concerts Euterpenses, organizats i dirigits pel creador de les institucions corals catalanes, en Josep Anselm i Clavé. La “Sociedad Coral Juventud Tarrasense,” també hi prengué part  juntament amb altres 31 societats corals d’arreu de Catalunya.


            Aquests certàmens tingueren lloc als desapareguts Camps Elisis, de Barcelona, i durant tres dies. L’últim d´aquests dies era dedicat al concurs entre els cors en que s’havia de cantar “Els Pescadors”. El Coro Vell, sota la direcció del mestre Pi, interpretà tan acuradament la dita composició, que abans d’acabar de cantar-la la immensa gentada allà present, va interrompre’ls amb una gran ovació i el jurat va concedir a la nostra entitat un ram de llorer, i  una artística corona d´argent, símbol de glòria i del màxim guardó que es va cedir a la Cartoixa de  Vallparadis.


            Des d´aquell moment, varen ser nombroses i sol-licitades les actuacions de la “ Sociedad Coral Juventud Tarrasense”, confirmant la seva consagració i  figurant el seu nom com una de les primeres de Catalunya.

             Per cert, en aquest festival volien estrenar l’estendard, i no fou així a causa de que quan els      delegats anaren a recollir-lo a la casa on s’hi feia el brodat, s’adonaren que la torre brodada que  hi  havia al mig estaba decantada. Com sigui que la casa brodadora  no volgué fer la modificació, s’originà una acció judicial de la qual algun soci perdé quantitats ben respectables en defensa d´un dret de l’Entitat.


            Entre tant es feia càrrec de la direcció de la coral el mestre i filàntrop Miquel Vives, consagrant, encara més, la tasca realitzada i donant concerts a diverses entitats de Terrassa i de la comarca.


            El 1868, vingueren a Espanya grans convulsions polítiques, un dels fets, fóra el destronament d’Isabel II, i això portà la suspensió de les activitats durant tres llargs anys. Aquesta però va tornar a reviure en 1871, on un grup d’enyorats i antics cantaires tornaren novament a  agrupar-se en un local del carrer del Vall.


            Però, la ”Sociedad Coral Juventud Tarrasense” queda novament en suspens degut als fets polítics, un d´ells l´assassinat del general Prim, i per defecte  els bands i decrets, vinguts de Madrid, els quals no permetien reunions de cap mena.


            El 1890, en la que podriem dir que es la segona etapa de l’Entitat, varen instal.lar-se a un pati  d´una casa del carrer Pantà, on en aquella època es coneixia per “Els Campos” i després com “Cal Surrallés”, i sota la direcció del popular pianista En Josep Escursell, més conegut per ”el Pepet Campaner.”


            El 1897 es traslladaren al carrer Sant Francesc en la casa pairal  de Can Guitart de la Riera. Moltes vicissituds s´hagueren de patir durant aquells anys, especialment de caràcter econòmic, provocant aquesta situació el que fossin embargats el mobiliari i demés existències, sufrint una nova suspensió.


         Varis dels socis que havien pertangut a l’Entitat no es conformaren en que aquesta morís definitivament i la reconstituïren l´any 1900, instal-lant-se en el Cafè del Sac del carrer Col-legi. Un any mes tard, 1901, un altre trasllat, aquest al carrer de L’Era. Al cap de quatre anys més, el local queda insuficient, i degut a la necessitat  imperant dels nous projectes culturals i esportius, en 1905 es traslladaren definitivament al carrer Sant Francesc, 52, local on en l’actualitat és la seu social. La inauguració oficial d´aquestes noves intal.lacions varen ser el 23 de desembre de 1905.


            Mentrestant, les activitats artístiques de la Societat, ja consolidades i d’un prestigi crescut, s’havien ampliat a més enllà de les terres catalanes, el nord d´Espanya, terres Valencianes i el sud de França. Durant aquests anys tingueren per mestres a Claudi Salom (1900-1906), En Jaume Puig i Torra (1906-1910) i Antoni Morera (1910-1928)


            Durant l’any 1905, un comité local d’esperanto es reunia a les instal.lacions de  l’Entitat   i més tard creen, el 1909, el centre Esperantista de nom Esperanta Grupo Lumon.                


            Aquesta nova secció, a càrrec de Sebastià Chaler, varen organitzar diversos congressos de rellevant importància, així com diferents cursets a diferents associacions de la ciutat.


            El nombre de socis anava creixent  i amb una meticulosa administració la marxa econòmica s’anava consolidant, iniciant-se d´aquesta manera el projecte de la compra del local, que finalment es va realitzar l’any 1923.


            Per a la compra es van destinar tots els cabals que disposava la Societat, i a la vegada contractaren dos préstecs amb la Caixa d’Estalvis, de 15.000 pts cada un d’ells, mitjançant fiança que feren un grup de socis de reconeguda solvència. El deute assolit es va cancel.lar dins de l´any  1927, el que demostrava cada vegada més la gran marxa de l’Entitat.


            Mentrestant, l’Entitat va crear les seccions de Futbol, Excursionisme i Cultura que incloïa un Liceu de Música, una secció rítmica i cant, una de ballets, una de teatre per adults  i una altra de teatre musical infantil. Per la primera d´aquestes seccions va llogar-se un vast camp situat  darrere del convent de les Monges Josefines del carrer Concili Egarenc. La creació d’aquests nous organismes va portar en si un nombre important de socis i per defecte més vida i moviment al cercle.


            Degut a la bona salud de l’Entitat, durant aquest any es varen fer algunes reformes en el local, destacant la construcció d’una llum aranya forjada i realitzada per socis de l’Entitat, per al saló principal. Actualment esta exposada en el Saló del Tinellet del Castell Cartoixa de Vallparadís, donada per l’Entitat, en els anys 60. També es va dur a terme, la creació d’una biblioteca.

            L’any 1928 es fa càrrec de la direcció de la coral el compositor Ramon Serrat fins el 1931 que va agafar la direcció en Joan Cristòbal i  Farrés fins 1956.

            El 1950 es creà la Colla Sardanista Minyons d’en Serrat, molt activa durant els seus 30 anys d'existènci, obtenint molts guardons. Perdurà fins els anys 80.

          El 1954 l’Entitat rep de mans de l’Ajuntament de Terrassa la Medalla de la Ciutat.

            Miquel Casas Bell ens dirigí quasi 30 anys, es va incorporar l’any 1956 i és qui dirigeix la Coral Joventut Terrassenca, representant a Clavé en l’Antología Històrica de la Música Catalana. Antics alumnes formaren la Orquestra de Cambra que porta el seu nom.


            El 1958 es va celebrar el Centenari de l’Entitat , en la que varen destacar, junt a una vuitena de concerts de la coral de la Casa un d´especial atorgat per la Banda Municipal de Terrassa, a més d’unes altres activitats de teatre, sessions de cinema i recitals de poemes, una sèrie de conferències sobre Clavé, els seus cors i la seva obra i temes diversos,  confiades a Maria Luz Morales, Mr. Jacques Teynier,  Juan Francisco de Lasa, Marian Solà, Paulina Pi de la Serra, Mr. John Grant-Robertson i l´il.lustre Dr. Pi i Suñer, homenatges pòstums al cineasta Joan Segués Donadeu i a l´esperantista Joan Chaler. Un altre acte d´important ressonància va ser el memorable concert del Orfeó Català, la nit del 10 de novembre  en el cinema Rambla, dirigit per el mestre  Millet, així com la concentració de cors de Clavé en l´homenatge públic al seu fundador.


            A partir del brillantíssim Centenari de l’Entitat i fins l’actualitat en sorgiren importants esdeveniments i innombrables efemèrides, de les quals en destaquem algunes, ja que seria etern el detall de cadascuna.

            1964 - Es constituí la secció  Fotogràfica, incorporant a persones de nom reconegut com Joan Casamada i Biosca, Josep Mª Moreno i Francesc Sanahuja, entre altres.

                       La Secció de Cinema organitza el primer festival Nacional de Cinema Amateur.

                       Els Reis d´Orient de l´Entitat i des de l´inici d´aquests anys 60,oferien gratuïtament regals als fills dels socis cada  6 de gener, perdurant l´activitat fins ben entrats els anys 80.

            1966 - La secció d’Esperanto assistí al 27è Congrés Espanyol d’Esperanto a Bilbao

                        Al nostre Saló d’Actes i també a l´emblemàtica Sala de Ball, hi actuaren, els llavors ben joves representants de la nova Cançó Catalana, com Francesc Pi de la Serra, Joan Manuel Serrat, Enric Barbat, Maria Amèlia Pedrerol, així com al seu moment actuaren Lluis Llach i En Sisa.

            1967 -  S´organitza el primer concurs del Rotllo, consistent en presentar una película en format Super 8 sense revelar.

            1968 - El 27 de març, pel 110 Aniversari, es crea  l’Orfeó

                        Es confecciona una esplèndida maqueta a escala de la muntanya de Sant Llorenç del Munt en la que hi participen vàries seccions de l’Entitat.

                      El novembre d’aquest any desapareix la Secció Excursionista com a tal creant-se la Secció Juvenil, dirigida per Isidre Gibert i Ventura com a president.

            1969 - L’Entitat s´adreça mitjançant comunicació per escrit al pare Cassià Just de Montserrat, convidant a l’escolania a visitar la nostra Societat.

                    També aquest any la secció d’Esperanto participa en el Congrés Internacional d’Esperanto de Swanwich (Anglaterra)

                        La Secció Coral obtingué el primer premi de polifonía a Torrevieja amb la sardana Festa a Muntanya, amb música del mestre Miquel Casas Bell i de Francesc Poses i Clot, la poesia

                        A finals d’aquest any es grava sota l’encàrrec d’Oriol Martorell un disc (de vinil) representant a Clavé dins de l’Antologia Històrica de la Música Catalana.        

 

            1972 - El dibuixant Cesc ens dedica un dibuix original per la portada del nostre butlletí de maig - juny, al.legòric al cant coral.



            1973 - En Sebastià Chaler i en Giordà Moya imparteixen les classes d’Esperanto

            1974 - Es crea la Cinemateca del cinema terrasenc.

                        S’ inicien les obres de la sala d’esbarjo i altres dependències així com la remodelació de l’antiga i històrica façana de l´Entitat

                     Del 11 al 15 d’abril es fa una sortida internacional de la Secció Coral a l’església de Sant Roch i a l’Aliance Francaise, per fer unes cantades.

            1975 - Dintre de la Secció de Gimnàstica, el 6 d’octubre s’inclou una nova modalitat esportiva, el Taekwon-do. Recordem que l’Entitat va ser pionera a Terrassa en l’especialitat de Gimnastica Esportiva en crear-se el gimnàs l’any 1957, llavors dirigit per en Josep Penalva i en Joan i Josep Casamada.

            1976 - El Mestre Miquel Casas i Bell, director de l’Orfeó, es guardonat amb la medalla de Sant Jordi.           

            1983 - Es celebra el 125è Aniversari.

            1998 - Es celebra el 140è Aniversari

            1999 - S’inicien les obres de millora de l’Entitat, que afectaren al cafè, cuina, lavabos, secretaria, i rampes per minusvàlids. L’import puja 10.000.000 de pessetes. També consta, la creació de l’Egara Pipes Club, vigent fins a principis del 2001.

            2001 - S’incorpora una nova secció a l’Entitat, dedicada a l’ensenyança de Balls de Saló.

            2002 - A finals d’aquest any s’inicien les obres per a la  recuperació de l’antiga Sala de Ball. Cal recordar que es tenen referències de l’activitat de Sala de Ball des de l’any 1927, possiblement la més antiga de Terrassa.

            2003 - El 6 de Juny s’inaugura la nova Sala de Ball sota el nom de Sala de Festes Fred Astaire, local excel.lent, dignament dirigit per n´Antoni Marañón. 

            2007 - Volem destacar que el mes de desembre es feu el 40è. Concurs de Rotllo, tradicional i molt estimat per tots nosaltres, com també el Concurs Pla Seqüència, estrenat fa ben poc i adaptat a les noves tendències. També fer constar que l´activitat del taller de pintura TAR continua dinàmica des dels seus inicis, sobre l´any 2000, treballant i donant vida a la Societat en aquesta nova faceta.  


            2008 - Varem celebrar el nostre 150è Aniversari amb tota la plenitud que l’esdeveniment es mereixía. Varem comptar amb la participació de totes aquelles persones, entitats, seccions i ex-seccions així com, les diferents administracions públiques, que han estat i estan, vinculades a l’Entitat, i en varem gaudir tots plegats.


            2023 -   Hem complert els 165 anys d’existència,  i hem confeccionat un llibre amb aquests 165 anys d'història.

 



 
Correo
Llamada